| Aquesta pàgina està discontinuada No acabat projecte |
| Cal donar format wiki adequat a la pàgina |
Guia d'estil per a la redacció d'articles - Criteris generals
Autors: Víctor Nieto i Jordi Mas Revisió preliminar (27-12-2002): Raül Cambeiro
1. Introducció/presentació
Aquesta guia d'estil afecta exclusivament al contingut dels articles: definició, explicació i documentació (què s'ha d'escriure i amb quins criteris generals).
Aquesta guia d'estil NO es refereix:
- al format final - a altres zones de l'article: temàtica, prioritat d'accepció - a l'elecció d'entrades - a l'organització d'entrades
Informació de la qual es parteix:
- terme català a definir - terme anglès a definir - àrea temàtica - accepció del terme
Documents normatius previs a aquesta guia i que s'han de considerar (dels quals la guia n'és una extensió per al projecte del diccionari):
- DIEC - Termcat - Guia d'estil per a la localització de programari - Recull de termes
2. Fonts d'informació
En aquest apartat s'especifica quines són les fonts d'informació a considerar a l'hora d'informar-se i finalment redactar un article del diccionari.
Fonts d'informació a tenir en compte:
a) autodefinició: cal considerar la manera com ha definit el terme per si mateix l'ens que ha donat lloc a la creació d'aquest terme (aquesta informació no és definitiva perquè pot resultar que no compleixi els criteris definits més endavant sobre la redacció de la definició) i també la informació addicional per redactar l'explicació. Per exemple:
- qui posseeix la patent (Java -> Sun Microsystems)
- inventor (C++ -> Bjarne Stroustrup)
- organisme normalitzador en exclusiva (OSI -> ISO)
b) marc legal: cal considerar la manera com les lleis que afecten l'ús del terme dins l'àmbit a què va dirigit (en aquest cas a les regions de parla catalana) defineixen el terme considerat. En concret, caldria considerar la legislació:
- catalana
- espanyola (AENOR?)
- europea (directives)
- d'altres regions on es parla català:
- balear
- valenciana
- aragonesa
- andorrana
- francesa
- italiana
[Seria interessant tenir contactes amb algú que tingui coneixements de legislació, que sàpiga com aconseguir aquesta informació.]
c) organismes normalitzadors: cal considerar la manera com els organismes normalitzadors no posseïdors de l'autoritat sobre el terme el defineixen (molts solen tenir glossaris de termes per temàtiques) o en parlen d'ell, si es considera que són d'importància per al terme considerat: ISO, ETSI, IEEE, ITU
[Conec més els que fan referència a la telecomunicació, però aquests també tenen a veure amb la informàtica]
d) altres fonts: és recomanable que, després de conèixer el que diuen les fonts anteriors, es considerin el màxim de punts de vista possibles per aconseguir una visió àmplia i precisa del terme considerat abans de la seva redacció:
- fonts crítiques amb allò que representa el terme
- associacions de qualsevol mena
- àmbit universitari
3. Definició
En aquest apartat s'especifiquen els criteris generals a tenir en compte a l'hora de redactar la definició d'un terme.
Criteris a tenir en compte: [per classificar d'alguna manera una mica tot el que ha de complir una definició]
a) Criteris bàsics:
1. Definició com a equivalència: tot text com a definició d'un terme ha de complir que sigui equivalent al terme considerat, és a dir, dues coses:
- tot cas de terme amb l'accepció considerada ha de complir el text de la definició
- tot cas en què es compleixi el text de la definició ha de correspondre al terme definit
Exemples:
ratolí -> dispositiu d'entrada manual de dades a un ordinador
- un ratolí qualsevol compleix que sigui un dispositiu d'entrada manual de dades a un ordinador
- però no tot dispositiu d'entrada manual de dades a un ordinador resulta que és un ratolí, com podria ser un teclat
ordinador -> aparell domèstic ... (definint PC)
- un PC qualsevol és un ordinador
- però no tot ordinador és un PC
2. No recursivitat: seguint les definicions de les paraules utilitzades per definir el terme considerat, les definicions de les paraules utilitzades per definir les paraules utilitzades per definir el terme considerat i així successivament, mai s'ha de donar el cas d'arribar a encontrar-se amb la definició del terme considerat.
Una condició necessària perquè això s'acompleixi és que no ha d'aparèixer el terme a definir dins la pròpia definició, així com tampoc cap de les paraules que el formen o derivades d'aquestes (a excepció de les paraules suport per enllaçar el significat d'altres, com són les preposicions o les conjuncions) si resulta que és un terme compost de diverses paraules.
És a dir, l'ús de paraules per a les definicions ha de ser en arbre.
3. Objetivitat: l'aspiració de tota definició ha de ser la seva validesa independentment de qui utilitzi el terme considerat. Per això, cal evitar els judicis de valor que poden ser expressats per paraules com petit, gran, bé, malament, important, pràctic, inútil, fàcil, difícil, normalment. En el mateix sentit, la independència temporal és un cas particular més d'independència a assolir.
Exemple: unitat de cinta -> dispositiu magnètic de lectura i escriptura, normalment d'accés lent, que emmagatzema i recupera informació en una cinta
- Com que això d'accés lent és relatiu i potser als seus inicis no era considerat lent, deixa de ser independent de qui l'utilitza (inclús temporalment) i, per tant, es considerarà com una definició no vàlida
[Espero no ofendre qui va escriure la definició per valorar al meu judici la validesa d'aquesta definició]
4. Ampliabilitat: s'ha de procurar que, en cas que el terme a definir s'estengui per concatenació i passi a ser compost (més llarg), la definició del terme a definir original es pugui estendre de la mateixa forma (concatenant un text addicional)
Exemple:
impressora -> impressora làser, impressora d'agulles
adreça -> adreça IP, adreça de correu electrònic
b) Escriptura:
- Una única oració: la definició haurà de consistir en una única oració sense aclaracions, exemples o referències a altres fonts; ha de consistir en l'expressió directa del terme a definir.
- Persona: no hi ha ningú que realitzi o rebi, en principi, cap acció a la definició, per tant, s'utilitzaran només en el cas que sigui estrictament necessari formes verbals impersonals, és a dir, les accions que es puguin indicar "es fan" o "es reben".
[no sé massa de verbs però espero que s'entengui]
- Primera paraula: dins la concepció d'estil expressada en aquesta guia [esborrany], la primera paraula de tota definició és on recauen molts dels esforços per expressar el significat del terme considerat; aquest primer mot haurà de ser:
- un verb en forma d'infinitiu si el terme a definir és un verb
- un adjectiu o locució d'adjectiu si el terme a definir és un adjectiu o locució d'adjectiu
- un adverbi o locució adverbial si el terme a definir és un adverbi o locució adverbial
- un substantiu si el terme a definir és un substantiu: així no s'utilitzarà cap determinant (el/la, un/una) al començament per indicar la particularitat o generalitat del terme; aquesta particularitat o generalitat de la definició se li atribueix complint el criteri de definició com a equivalència
Exemple:
Internet -> la xarxa ... (no vàlida)
Internet -> xarxa ... (vàlida)
monitor -> un dispositiu ... (no vàlida)
monitor -> dispositiu ... (vàlida)
D'aquesta manera es vol que en un text qualsevol en el que aparegui el terme considerat pugui ser reemplaçat literalment pel text de la definició en el major nombre de casos possibles.
Per evitar definicions amb començaments vagues cal vigilar l'ús de primeres paraules amb un significat massa genèric com poden ser sistema, estàndard, situació.
c) Criteris addicionals a tenir presents a l'hora de la redacció:
- cerca semàntica: a l'hora de redactar una definició pot ajudar a la seva redacció el pensar en quines paraules utilitzaria una altra persona per fer una cerca si volgués trobar dins el text del diccionari el nom del terme a definir coneixent només el seu significat
- comprensió: a vegades ens trobem amb definicions de termes que són molt entenedores per a qui ja coneix el terme, però incomprensibles per a qui no el coneix; l'objectiu del diccionari és que una persona desconeixedora del significat d'un terme arribi a conèixer-lo, a més a més, amb tot el rigor que un expert en podria exigir. Per això, cal pensar en la redacció de les definicions tant en el rigor com en la comprensió dels que desconeixen el terme.
4. Explicació i context
- Posar en context: l'objectiu de l'explicació es posar en context el terme prèviament definit per donar una visió general del que representa o va representar. - No descrit: no es defineix en aquest apartat com redactar el text de l'explicació d'un terme, ja que s'espera que les diferents explicacions del diccionari siguin variades en quant a manera d'escriure; es tracta d'aconseguir una comunicació naturalsigui heterogeni (diferent)
- Sí descrit: sí es defineix en general què és el que ha de contenir el text de l'explicació (en cas que tingui sentit):
- qui va ser l'inventor
- quan el va inventar
- origen de l'ús del terme (per què va sorgir)
- etimologia
- breu història del seu ús
- actualitat
- utilitat
- funcions més comunes
- ...
L'explicació que segueix la definició tracta d'il·lustrar el terme i interessar al lector.
Exemple:
web -> encara que no és necessari per saber en què consisteix la web, pot resultar interessant conèixer que va ser desenvolupat l'any 1990 (crec) per un grup d'investigadors del CERN per tal de facilitar la comunicació d'estudis entre els diferents científics a través d'Internet
RFC -> pot ser il·lustratiu el fet de donar a conèixer que la primera persona encarregada de l'edició de la sèrie de documents de les RFC va ser Jon Postel
- Subjectivitat: és en aquesta zona on es permeten els judicis de valor que a la definició no es permetien, amb l'objectiu d'expressar situacions "habituals" que li poden ocórrer al lector en relació amb el terme considerat:
- utilitat
- funcions més comunes
- ...
- Persona: en cas que l'explicació parli o s'adreci al lector, les normes d'estil relatives a aquest adreçament seran les indicades a la guia d'estil per a la localització del programari com si l'ordinador (explicació) parlés a l'usuari (lector) (2.2.2. L'ordinador s'adreça a l'usuari).
- Referències: es motiva l'ús de referències a altres recursos que poden ampliar el coneixement o verificar l'obtingut sobre algun punt que es tracti a l'explicació; d'entre els possibles recursos que es poden referenciar a les explicacions els més adequats per al diccionari serán:
- recursos accessibles per Internet d'accés lliure, preferentment web
- referències a altres termes definits al diccionari que tenen a veure amb el que es tracta
Caldrà anar amb cura a l'hora d'escollir les referències a recursos d'Internet i procurar que s'ajustin al màxim al que es vol indicar, sobretot per evitar referències a recursos massa genèrics si es tracta un tema en particular.
Exemple: si es vol indicar una pàgina web a Sun Microsystems perquè s'està parlant de Java, el que més s'ajusta al tema és la pàgina especifica de Java de Sun (http://java.sun.com) no la genèrica de Sun (http://www.sun.com).
- Cerca semàntica i comprensió: de la mateixa manera que per a la redacció de les definicions, pot ser d'ajuda tenir presents aquests dos criteris a l'hora d'escriure el text de l'explicació.
5. Documentació
- Cal indicar les fonts emprades per decidir tant el text de la definició com el de l'explicació i si s'ha seguit algun criteri en especial.
- L'objectiu d'aquest camp és només d'organització interna del diccionari; hauria de motivar a la documentació prèvia a la redacció dels articles i alhora hauria de servir per poder valorar tant els criteris utilitzats com les fonts utilitzades; és una justificació del que ha fet l'autor de l'article.
6. Coherència del diccionari
- Utilització dels termes del diccionari per uns altres: sempre que s'utilitzi al diccionari un terme ja definit caldrà utilitzar-lo en algún dels sentits ja expressats per les seves diferents accepcions registrades, és a dir, cal tenir coneixement coordinat de tot el diccionari per poder escriure noves entrades o variar-ne d'anteriors.
- Uniformitat: allà on no hi hagi uns criteris particulars definits caldrà mirar de buscar similituds entre diferents entrades del diccionari i tractar de fer-les coincidir en aquell sentit en què coincideixin.
Exemple:
- capes de l'OSI: hauran de tenir definicions i explicacions semblants, variant només en allò que realment les diferencia
- unitats de mesura
- llenguatges de programació
- SI (Sistema Internacional d'unitats): [si la guia d'estil per a la localització de programari es prou precisa per a les necessitats del diccionari, aquest punt es podrà obviar] - Sinonímia: seguint les recomanacions del Termcat expressades a la guia d'estil per a la localització de programari, a l'apèndix 4 apartat 4 sobre sinonímia, caldrà no fer ús de sinònims utilitzant una forma preferentment, amb l'objectiu d'evitar possibles confusions, especialment a les definicions (programari a la recomanació), però es permet l'ús de formes alternatives a les explicacions (documentació a la recomanació) per tal d'eludir repeticions. - Manlleus: se segueixen igualment les recomanacions del Termcat expressades a la guia d'estil
<fi del document>

